Català | Deutsch | English | Español | Français

Sistema ConceptualSistema Conceptual

La belleza se encuentra en primer lugar, en las mismas estructuras cognitivas que la posibilitan

APLICACIONS

APLICACIONES  D'INTERÈS PER A:
EL SISTEMA CONCEPTUAL COM A METODOLOGIA COGNITIVA INTUÏTIVA - Qualsevol persona que ha d'aprendre qualsevol cosa.
- Qualsevol (Administració pública, institució, professor, ...) que ha d'ensenyar qualsevol cosa.
- Pares d'infants i nens
.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA INTUÏCIÓ I LA INTEL·LIGÈNCIA - Qualsevol persona que valora la seva intel·lectualitat, pares d'infants i nens, psicòlegs, pedagogs/ ensenyants.
- Qualsevol persona que li agradi saber el per què de les coses.
AUTOAPRENENTATGE: LA NAVEGACIÓ EN L’ESPAI DEL CONEIXEMENT - Qualsevol persona que ha d'aprendre qualsevol cosa; qualsevol (institució, professor, ...) que ha d'ensenyar qualsevol cosa.
LLENGUATGE (SEMIOLOGIA, SINTAXIS, GRAMÀTICA, ...) - Pares d'infants i nens.
- Qualsevol persona que valora la seva intel·lectualitat, psicòlegs, pedagogs/ ensenyants.
- Lingüistes, matemàtics, programadors avançats.
- Qualsevol persona que li agradi saber el per què de les coses.
EINES DE SUPORT A L’EDUCACIÓ I L’APRENENTATGE - Fabricants de programari didàctic ("e-learning"); qualsevol (Administració pública, institució, professor, ...) que ha d'ensenyar qualsevol cosa.
MENÚS D’AJUT A PROGRAMES INFORMÀTICS - Fabricants de programari qualsevol; programadors.
MOTOR INFORMÀTIC I EINES DE SUPORT A SISTEMES EXPERTS (“4GT”) - Fabricants d'eines de programació i "motors" informàtics; programadors avançats.
CLASSIFICACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ (BANCS DE DADES, ..., DICCIONARIS) - Científics, investigadors, documentalistes, qualsevol persona que habitualment cerca informació i/o vol informar-se.
- "Internautes", siguin simples usuaris, comerciants, proveïdors i/o fabricants de "portals" i "cercadors".
CERCADORS D'INTERNET (CLASSIFICACIÓ DE LA INFORMACIÓ II) - "Internautes", siguin simples usuaris, comerciants, proveïdors i/o fabricants de "portals" i "cercadors".
EN PREPARACIÓ

 

APLICACIÓ A LA FÍSICA
 

 

APLICACIÓ A LA BIOQUÍMICA I LA GENÈTICA  
TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA I EXACTA
 
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA  


EL SISTEMA CONCEPTUAL COM A METODOLOGIA COGNITIVA INTUÏTIVA


Per a: qualsevol persona que ha d'aprendre qualsevol cosa; qualsevol (Administració pública, institució, professor, ...) que ha d'ensenyar qualsevol cosa, pares d'infants i nens. 

El sistema conceptual construeix/ estructura els conceptes i els coneixements seguint els processos intuïtius/ espontanis de la nostra psique.

És intuïtiu perquè és una gestió d'informació semiològicament compatible amb la gestió psicomotriu de la psique, una gestió natural i vital dels animals superiors. És el mateix que succeeix entre els nombres expressats en el sistema posicional decimal, que permeten a qualssevol quantitats, per grans que siguin, ser representades i/o enteses al moment, així com operar entre elles, en contraposició a altres sistemes com el romà (que correspondria a les actuals estratègies alfabètiques en ús). Veure "Què és la intel·ligència?", "Què és la conscienciació?" i "El kerigma del pensament" i les demostracions “Demo fenomenologia.pdf”, “Demo terminacions lingüístiques.pdf”, ....
 

EL DESENVOLUPAMENT DE LA INTUÏCIÓ I LA INTEL·LIGÈNCIA


Per a: qualsevol persona que valora la seva intel·lectualitat, pares d'infants i nens, psicòlegs, pedagogs i ensenyants; qualsevol persona que li agradi saber el per què de les coses.

La intuïció, un sentiment no emotiu, és el paradigma del fenomen de la “Transferència metodològica”, al qual s’afegeixen els efectes/ expertitud inconscients de la percepció fenomenològica.

La intel·ligència, derivada de la intuïció, és una facultat relacional que, en conseqüència, es pot desenvolupar fins al límit de les interconexions neuronals desenvolupades per la persona, un factor que fa menyspreable qualsevol dependència genètica.

La relacionabiltat que carateritza el sistema conceptual i la seva intrisicitat (tant respecte de les facultats de la psique com de la fenomenologia que representa), el fan el millor estímul d’aquestes dos facultats, amb independència dels factors afectius. Veure "Què és la intel·ligència?", i "Els drets dels nens", i també les demostracions “Cerca talents.pdf”, ...


AUTOAPRENENTATGE: LA NAVEGACIÓ EN L’ESPAI DEL CONEIXEMENT


Per a: qualsevol persona que ha d'aprendre qualsevol cosa; qualsevol (institució, professor, ...) que ha d'ensenyar qualsevol cosa.

La intuïtivitat d'unes metodologies com les plantejades afavoreix l'autoaprenentatge, de manera que el professor pot assumir la seva funció primordial de guiatge (="Educere"), d'orientació, d’aportar criteris i mètodes, sense el servilisme d'haver de transmetre ineludiblement tota la informació.

La relacionabilitat del Sistema conceptual permet la navegabilitat per tot l'espai cognitiu a voluntat/ interès de l'usuari, que d'altra banda, per l'estructura d'espai tridimensional i la seva topologia, sempre sap on és, mai es pot perdre.

Qualsevol procés de formació i/o reciclatge, més quan més innovador sigui per qui ha d'aprendre, s'optimitza amb el suport del Sistema conceptual i les seves metodologies, que no són altra cosa que la simulació de les facultats cognitives naturals/ intuïtives.

La velocitat d'aprenentatge i d'adquisició de nous conceptes i coneixements, així com la qualitat comprensivaés multipliquen espectacularment. Veure "L'ús dels diccionaris: ludoteca, botànica, i signatura" a "Triptic".

Exemples d’aprenentage de conceptes de les ciències es troben a “Demo Fenomenologia.pdf” "Demo Fisica Quimica.pdf" (Mecànica, Termodinàmica, Mecànica quàntica); “Estel.pdf” (Astronomia) i “Radiacions Ionitzants 1996.pdf” (Higiene de les radiacions ionitzants i protecció radilògica). “Element Nilpotent.pdf” és un exemple de l’aprenentatge de la matemàtica.


APLICACIÓ AL LLENGUATGE (SEMIOLOGIA, GRAMÀTICA, SINTAXIS, ...) 

Per a: Pares d'infants i nens; Qualsevol persona que valora la seva intel·lectualitat, psicòlegs, pedagogs/ ensenyants; Lingüistes, matemàtics, programadors avançats; qualsevol persona que li agradi saber el per què de les coses.

És dificil separar pensament i llenguatge tot i que són dos habilitats culturals diferents. Com “què és primer, l’ou o la gallina?”. El pensament –un procés interiorista– necessita d’algún tipus de llenguatge –un procés comunicatiu que aporta els imprescindibles processos de conscienciació– per a progressar i madurar.

El llenguatge emprat per una persona, l’idioma, condiciona i limita al pensament, començant per la semiologia sotsjacent, una disciplina fins avui només ornamental que cal rescriure des d’una perspectiva intrínseca. La semiologia intrínseca (conjuntament amb la percepció fenomenològica) permet entendre que són les sintaxis (i la gramàtica):

- en el cas de les sintaxis i gramàtiques lingüístiques, quins dels seus convenis són encertats per a afavorir la comunicació (la finalitat del llenguatge) i quins caldria revisar i canviar;
- en altres casos com la matemàtica, explica per què és possible que l’home hagi desenvolupat aquest mètode genèric de representació tan eficient i universal (veure “Què és la conscienciació?”) i/o com pot desenvolupar-se la lògica matemàtica, una disciplina atrapada en el temps des del seu inici a la Grècia clàssica (veure “L’exactitud a les ciències”) i amb fracassos tan estrepitosos com el “Formalisme matemàtic” fa menys de 100 anys, o la “Intel·ligència artificial” d’avui, restringida a funcions moltíssim més primitives i simples com el reconeixement d'imatges (escrites, sonores, ...) i/o els automatismes.


Entés això i entés què és el Sistema conceptual (intrínsec i exacta), s’entenen les seves múltiples aplicacions a la lingüística:

- desambiguació (la resolució dels “Leerstellen” d’ISER i del “segon” WITTGENSTEIN), la millor garantia contra la demagògia;
- correctors del contingut del text per a la seva òptima expressió, dit d’una altra manera, una eina immillorable per a corregir l’analfabetisme funcional;
- traduccions exactes/ inequívoques plenament automatitzables;
- aplicació a la sintaxis i la gramàtica i el seu aprenentatge més eficient;
- normalització lingüística de qualsevol idioma (veure “Per i per a”, "Gramàtica.pdf", "Sintaxis.pdf"), però a més a més, normalització lingüística global per a una concurrència a llarg termini de tots els idiomes, sense renunciar a cap d’ells, ni tan sols els idiomes més minoritaris, idiomes que tindríen en el Sistema conceptual la millor garantia de pervivència.


Veure també "...DEACON..." i "L'ús dels diccionaris: ludoteca, botànica, i signatura" a "Triptic”, “Doble full.pdf”, “Demo Fenomenologia.pdf”, “Demo Terminacions.pdf”, “ISER”, “Traduccions.pdf”, “Les relacions del llenguatge”, "Marketing relacional.pdf", ...


EINES DE SUPORT A L’EDUCACIÓ I L’APRENENTATGE


Per a: fabricants de programari didàctic ("e-learning"); qualsevol (Administració pública, institució, professor, ...) que ha d'ensenyar qualsevol cosa. 

Un “motor” informàtic basat en les metodologies cognitives del Sistema conceptual és el punt de partida per a aplicacions concretes i eficients en l’àmbit educatiu i didàctic (per a les “TIC” [=“Tecnologies de la Informació i la Comunicació”]).

Veure "L'ús dels diccionaris: ludoteca, botànica, i signatura" part III de "
Tríptic", “Doble full.pdf”, ...

A part de la possible contribució indirecta a través d’eines informàtiques, el Sistema conceptual com a representació dels processos cognitius aporta metodologies i criteris d’aplicació directa al sistema educatiu, des de la mateixa elaboració delscurrículums” escolars i universitaris (veure per exemple “Un exemple sobre el sistema educatiu[.30] a “
Intel·ligència”, “Breves comentarios”), el tractament de qualsevol temàtica escolar específica (especialment el llenguatge, la sintaxis i la gramàtica i tant mateix la matemàtica), fins al tractament de les causes cognitives del fracàs escolar

Activitats com els treballs de síntesi o el treball interdisciplinar troben el suport idoni pel seu desenvolupament. Veure “Introducció” a "
Tríptic”, "Doble full.pdf", "Gramàtica.pdf", "Sintaxis.pdf", "Normalització.pdf", ... 

Veure també “Demo Fenomenologia.pdf”, “Demo Terminacions lingüístiques.pdf”, “
ISER”, "Demo física química.pdf", “Traduccions.pdf”, “Les relacions del llenguatge”, "El kerigma del pensament", “Què és la conscienciació?”, ...


MENÚS D’AJUT A PROGRAMES INFORMÀTICS


Per a: fabricants de programari qualsevol; programadors; qualsevol persona que li agradi saber el per què de les coses. 

Els “Menus” dels programes (=“Help’s”) pretenen ajudar a resoldre els problemes en que es troba l’usuari d’un programa amb el seu ús. Un problema es resol amb un o diversos coneixements (coneixements que pertanyen a una estructura intrínsecament relacional).

Els “Menus desplegables” dels programes són uns arbres de conceptes. Ni a través de conceptes, ni amb una estructura arbrada es poden representar els coneixements (que tenen una altra estructura, del tipus “aRb”), ni els problemes derivats del seu desconeixement. Només es podrà afrontar eficientment el problema des d’una estructura relacional basada en un Sistema conceptual.

Veure “
Doble full.pdf”, “Ajuts Helps.pdf”, ...


MOTOR INFORMÀTIC I EINES DE SUPORT A SISTEMES EXPERTS (“4GT”)

Per a: fabricants d'eines de programació i "motors" informàtics; programadors avançats. 

El nucli del Sistema conceptual i les seves metodologies són un motor complementari per a qualsevol motor informàtic que ha d'interaccionar amb l'usuari a través de qualsevol tipus d'intercomunicador (="interfaz").

La proliferació del programari (=“software”) i/o l’extensió de qualsevol aplicació informàtica es fa palesa en els creixents requeriments de memòria de processament (que avui la supera els “Gigues” quelcom inimaginable fa pocs anys). No es deu tan a la complexitat de les aplicacions informàtiques com a la cada dia més baixa eficiència (baixa relació entre les funcions que fa i els requeriments d’elaboració i de maquinari) de la programació/ implementació de les noves aplicacions informàtiques.

Una aplicació informàtica és com una gran biblioteca on cada “llibre” ha de poder ser llegit reiteradament per qualsevol altre. Qualsevol departament de programació informàtica (els “developpers”) te seriosos problemes de gestió del seu propi “know-how”.

La complexitat de qualsevol implementació informàtica empresarial (amb la seva logística internacional i intercultural), els freqüents processos de “reenginyeria”, els no infreqüents fracassos, ... en són una altra constatació.

Els sistemes experts es caracteritzen gairebé sempre per haver de gestionar ingents volums d’informació (“DataWarehouse”, “Business intelligence”, “Data mining”, ...). Les aplicacions a la classificació i recuperació de la informació que aporta un Sistema conceptual, i la seva relacionabilitat, fa que les seves metodologies cognitives/ relacionals puguin aplicar-se útilment en múltiples situacions del procés de la enginyeria informàtica.

Veure “
Doble full.pdf”, “Memoria in extenso de la patente WO 03 054835 A2”. Veure també les aplicacions “Cercadors d’Internet” i “Classificació de la informació”. 


CLASSIFICACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ
(BANCS DE DADES, CENTRES DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTEQUES, ENCICLOPÈDIES, DICCIONARIS) 

Per a: Científics, investigadors, documentalistes, qualsevol persona que habitualment cerca informació i/o vol informar-se; "internautes", siguin simples usuaris, comerciants, proveïdors i/o fabricants de "portals" i "cercadors".

Classificacio.pdfCercadors d'Internet-www.pdf

La classificació de la informació era el recurs que després permetia recuperar-la amb més facilitat. La realitzaven els documentalistes de cada biblioteca/ banc de dades. Avui amb Internet, cada Usuari és com una biblioteca, però no es pot exigir als usuaris que classifiquin la seva pròpia informació com ho faria un documentalista.

Aquesta tasca classificatòria es podria fer gairebé de manera automàtica a suport d’un Sistema conceptual. Només caldria que ens referenciéssim a ell a manera de corrector (no només ortogràfic sinó que del contingut del text) el que, a part de la classificació automàtica, garantiria que ens expresséssim correctament/ inequívocament per a que ens entengués tothom i a la vegada que es pogués traduir correctament el text a qualsevol idioma. 

Amb la petita servitud de la referenciació (una operació similarment simple a la correcció ortogràfica), si més no de les parts més representatives (índex, resum, ...), s’obtindrien tres importants plusvàlues: classificació automàtica, correcció expressiva/ desambiguació i traducció.

Veure també “
CercaTalents.pdf”, “Micronet.pdf”, “Encarta.pdf", "Language 2.pdf", "Enciclopèdia catalana.pdf", ... 


CERCADORS D’INTERNET (RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ II)

Per a: "internautes", siguin simples usuaris, comerciants, proveïdors i/o fabricants de "portals" i "cercadors".

Cercadors d'Internet-www.pdf”, “Classificacio.pdf

Buscant imatges de galàxies per a il·lustrar aquesta mateixa Web (imatges incorporades a la “Proposta”), he desistit fer-ho en català per la limitada resposta, i tan mateix en castellà (=“español”), per a acabar en anglès amb “galaxy”. Primer problema, l’idioma. Emprem obligadament paraules d’un idioma, encara no sabem com emprar directament conceptes. Veure a “
FAQ” preguntes com: “Si els ordinadors gestionen estructures virtuals com també ho són les del coneixement, ... ¿perquè...”, “Si ja se sap que en el cervell no hi ha estructures alfabètiques... ¿perquè...”.

Tot i així vaig haver de triar unes poques imatges mínimament útils d’entre un munt d’imatges sense cap relació amb el que es buscava, perquè un model de cotxe homònim omplia bona part de les imatges, després diversos individus que es feien anomenar “galaxy”, etc., etc., etc...

Fa més de 25 anys –la “Web” encara no era ni ciència ficció– freqüentava les consultes a bancs de dades científics per diverses temàtiques (PASCAL, ENVIROLINE, ...). Si com a resposta s'hagués obtingut només un document mínimament vàlid de cada 10 o de cada 50 documents aportats pel sistema informàtic, s'hauria escanyat al documentalista responsable de l'única terminal d'ordinador que hi havia a Barcelona (ni tan sols podia un mateix utilitzar el sistema) i/o el banc de dades hauria entrat en desús, desprestigiat, en pocs dies.

Avui, el suport tecnològic de la Web és d’un nivell tecnològic totalment inimaginable fa 30 anys: maquinari, tecnologies de les comunicacions, tecnologies del hardware [discs durs, ....], tecnologies del programari [tècniques d’indexació i d’extracció, ...], ... Però la tecnologia estricta de la informació que suporta, les metodologies i estratègies de la informació, és una tecnologia lamentable. I el que es pitjor, amb un conformisme preocupant, d’una banda pel enlluernament de les tecnologies del maquinari ja comentades, d’una altra per la preocupant cultura d’una nova generació d'usuaris formada només a petites estones, entre joc i joc de “marcianitos”.

Aquest escandalós contrast entre la impressionant tecnologia del suport i la "cutre" tecnologia informativa és similar al contrast entre el coneixement de la realitat externa a l’home i el desconeixement de com l'home pot formar i gestionar aquest coneixement, ja expressat a “
Presentació”. L’analogia és útil perquè resoldre el segon contrast porta automàticament a com s’ha de resoldre el primer: oblidant-se de lo extrínsec (alfabets, idiomes, paraules, ..., icones, coloraines) i emprant metodologies que gestionin lo intrínsec de la informació (els conceptes, les relacions intrínseques, ..., els coneixements).

Finalment està la qualitat dels continguts trobats. És del tot positiu que avui sigui tan fàcil que qualsevol persona pugui exposar les seves opinions a la vista de qualsevol altra persona. Però això comporta la servitud d’haver de triar el que ens pot interessar, d’entre tones i tones d’informació “escombraria”. ¿Existeix alguna metodologia informativa discernidora de la qualitat i seriositat dels continguts? Si això és possible, resoldria un problema cada dia més insostenible. I a la vegada estimularia a que els "internautes" s’esforcessin d’immediat a dir menys estupideses i banalitats, expressant i mostrant als demés els seus aspectes més positius.


LA TEORIA HOLÍSTICA (PSIQUE, GENÈTICA, MATÈRIA I MECÀNICA QUÀNTICA) 

Per a: científics i investigadors; qualsevol persona que li agradi saber el per què de les coses.

La Teoria holística integra tots els fenòmens, els materials, els biològics i els psíquics, donant-los-hi continuïtat a través de les interaccions de la informació i de l’energia. Explica tot i molt més bé.

Aquesta integració i continuïtat sorprèn encara més quan fins ara no han reeixit ni tan sols els intents parcials de la física per a unificar la gravetat amb les restants “forces”. Pot ser aquest ha estat l’error de la física: la seva parcialitat, la seva limitada ambició, renunciant a la interdisciplinaritat, una perspectiva que s’ha anat constatant imprescindible entre totes les ciències.

El resum de la teoria expressada a “Els simbolismes pre-materials; una perspectiva holística per a les teories de gran unificació de les quatre forces” (2004) segueix plenament vigent, sense que calgui tocar ni una coma, però l’exposició en el seu conjunt es va escriure per a interessar els físics. Així que és convenient una exposició complementaria, més amplia. I a la vegada, més “heurística”, és a dir, amb la perspectiva històrica del procés tal com va esdevenir, per a ajudar a una reflexió i valoració més freda i objectiva. És el document “Teoria holística”, des del que es dona pas al document ja esmentat “Els simbolismes...”.

Els primers esments, discretíssims, de l’aplicació de la “Teoria holística” a la física (llavors unes simples intuïcions, sorprenents per a mi mateix)
es fan amb ocasió d’un curs de radiprotecció i higiene contra les radiacions ionitzant*, l’any 1996. Els reiterats descobriments de la física que un darrera l’altra apuntaven a l’encert d’aquesta sorprenent teoria, va fer que el 2004 agafés prou coratge per a passar en net i actualitzar les notes escrites vuit anys abans sobre els “Simbolismes/ codificació pre-material”. Coratge necessari per estar totalment fora del “sistema”, fora de l’ “ortodòxia”, i contradient tots els enfocaments habituals i habitualment acceptats a la física.

* Al “Manual d’higiene de les Radiacions ionitzants”, fet com a guió del curs.


Els simbolismes ...” va ser el document resultant, que vaig anar traduint pacientment al francès per a atreure l’atenció –inútilment– d’un premi Nobel i d’una editorial francesa. En l'escrit no es parla de "teoria", es parla de “perspectiva”, i
en el resum d’ “hipòtesi”, perquè a mi mateix encara em semblava pretensiós parlar de “teoria”.

Posar-me en el tema em va permetre conèixer que, més enllà de la popularització i divulgació de suposades “veritats”, com la “teoria de les cordes
, molts científics discrepaven obertament amb ella, i aportant arguments contundents del seu desencert. És a dir, en el cas de les “cordes”, ni teoria –perquè segueix resistint-se la gravetat– ni tant sols hipòtesi justificable. Pitjor, cada dia hi ha més interrogants i menys respostes. Tot a l’inrevés de les intuïcions de 1996, perquè seguien aportant més i més coherència a comportaments que anaven apareixent, però que resultaven “incomprensibles” des de la física actual. I això no només pel que fa a la mecànica quàntica, sinó que fins i tot amb aportacions a la genètica!!

Aviat hauran passat quatre anys més, i encara han aparegut més arguments que avalen aquesta nova “teoria”, “teoria” perquè ja és comprovable. Com el que va succeir fa 1 any amb les prediccions sobre la genètica fetes a “L’exactitud a les ciències”. I a la ciència el que val són els coneixements certs/ comprovables, i més encara les prediccions de nous fenòmens, amb independència de les aparences, de les opinions, de les sorpreses, de les creences o del nombre de defensors. “E pur, se muove”.